La censura franquista incidia a l'hora d'anul·lar intents de renovació de repertoris als teatres catalans. L'autarquia de la cultura franquista i el genocidi de la cultura catalana, limitaven molt la incorporació de noves tendències dramatúrques europees o nord-americanes, feian impossible la viabilitat pública d'un teatre català que hi estés en sintonia.
La censura dels espectacles teatrals arrivaba a classificar-los segons un sedàs que titllava de "greument perillós" els que no s'adeien amb la moral católica oficial. Normes per a la censura moral dels espectacles, no podien presentar cap contingut sexual. Es toleraven arguments amorosos correctament exposats i es podia al·ludir al vici.
Respecte a les traduccions la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictorial espanyol va fer normes que limitaven al teatre professional les representacion d'obres estrangeres en català. No es podia escenificar traduccions que no haguessin estat estat estrenades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
NOTA: 6
Publica un comentari a l'entrada