1. La bibliografia especialitzada sosté que un dels elements singulars de solitud és la vivor dialectal de la llengua i, de manera encara més concreta, la riquesa dialectal del pastor. Fixa’t en algun diàleg en què aquest parli i anota el lèxic dialectal que empri.(p. 112) Cap 4Des de [- Sabeu, ermitana? Aquesta ermita…]Fins a [… hi podem espitllar per tot…]Lèxic: gitessin, s’arrangin, arrangar-ne, garrí.
2. Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir. a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les circumstàncies dels dos pseudònims empats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.
Caterina Albert comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudónim de Virgili d'Alacseal.
Com a resultat de l'escàndol provocat per la seva obra "La infanticida", es va representar en els Jocs Florals d'Olot l'any 1898, en que representava un anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva. Amb aquesta obra va adoptar el pseudónim de Víctor Català.
La novel·la "Solitud" costitueix el punt de partida de l'explotació de l'identitat femenina per part d'una escriptora.
Aquesta novel·la va ser escrita baix el pseudónim masculí de Víctor Català per raons de temps i lloc, ja que abans estaba mal vist que les dones fosin escriptores.
b)
Joan Maragall defineix a Caterina com : "ferida del llamp pel geni", es a dir, una dona geni, de capacitat extraordinàriament creativa que escriu singularment molt bé, pero que, en definitiva s'escapa dels esquemes que la societat atribueix a una dona, en aquest cas escriptora.[ PER TERMINAR ]
3. Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames Rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.Empra un vocabulari semblant en les dues obres, de l’Empordà.Tant Solitud, com el conte que vam llegir, són històries versemblants i situades en espais rurals.
4. Alan Yates, a Una generació sense novel·la?, considera que “el drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista. Esbrina per què.Alan Yates considera que el “drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista, perquè són histories curtes i están ambientades al camp, mentre que abans totes les novel·les estaven ambientades a la ciutat.
5. El tema de la violació és un dels eixos de Solitud. Fins a quin punt determina la trama de l’obra?La violació ja és la gota que colma la seva paciència i ja no suporta més tota aquella situació, Aixa que decideix anar-se’n, s’acaba tot.
6. Dels quatre personatges fonamentals que transiten per Solitud només se’ns dóna explicació del pasta de dos: Mila i Gaietà. Recupera els capítols corresponents de la novel·la i explica el fil biogràfic de cadascú d’aquests dos personatges abans que no comenci l’acció de la novel·la.Gaietà: va estar casta amb la Lluci 8 mesos, llavors va morir (cap. 3).Mila: La mare de la Mila va morir i se’n va anar amb el seus oncles.L’oncle de la Mil amor. (cap.4)
7. Fes un retrat físic, psicològic i moral dels quatre protagonistes de l’obra: Mila, Gaietà, l’Ànima i Matias. Fes que cadascun dels retrats no sigui superior a les cent paraules.
8. A la novel·la, Mila es troba entre cinc homes (Gaietà, Matias, Ànima, Arnau, Baldiret). Quina és l’actitud d’ella enfront de cadascun d’ells i d’ells enfront d’ella? Qui juga el paper d’antagonista de Mila? Els altres personatges, quina funció fan?El que pensa la Mila sobre els homes:MATIAS: Mila pensa que el seu marit es un gandul, que no ajuda a les feines de la casa i no li fa res de cas a ella. La seva actitud envers ell és de menys preu.GAIETÀ: És l’única persona que la fa sentir bé, fins i tot arriba a un punt que la Mila sent desitjos per ell, però tot això s’acaba en quant s’adona dels anys que té.ÀNIMA: A la Mila, L’Ànima se li sembla a un gos que tenia la seva tieta, el veu com un animal, un desvergonyit, no li dona gaire bona espina.ARNAU: Ell desperta sobre la Mila un fort Impuls passional que ella intenta negar.BALDIRET: El nen desperta l’esperit maternal de la Mila i la fa sentir molt bé, ja que a ella lo agrada molt la companyia del nen.El que pensen els homes sobre la Mila:MATIAS: No li fa res de cas, com si ella no existís.GAIETÀ: La veu com una pobra dona que s’ha tingut que anar al camp per culpa del seu marit i allí està en plena solitud. Li sembla una bona dona.ÀNIMA: La veu com a desig sexual.ARNAU: Està enamorat de la Mila i li proposa matrimoni però ella es nega.BALDIRET: La veu com a una mare.Paper d’antagonisa el juga el Gaietà.La funció que tenen els altres personatges.MATIAS: Marit de la Mila.ÀNIMA: És el dolent de la novel·la.ARNAU: Juga el paper d’admirador de la Mila.BALDIRET: Fa com si fos el fill de la Mila.
9. La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.* MENESTRA:Preparació:Pas 1: Es pela i pica el tomàquet i la ceba per a sofregir-los AL final s’afegeix al sofregit el pimentón i la farina espolainlant’la per a evitar que es cremi. Ho apartem. Pas 2: Es posen a bullir en una casserola les carxofes (cors, o si són grans partides en quatre i fregades amb llimona) les faves pelades i els pèsols (pots tirar també les beines), les patates pelades i trossejades, l'enciam rentat i trossejada. Es cobreix tot d'aigua, procurant que sobrepassi uns dos dits l'altura dels ingredients.Pas 3. Quan comença a bullir s'agrega el sofregit.. Es manté en li foc fins que les carxofes estiguin tendres. Vigilar la cocció per si és necessari agregar més aigua. Afegir sal i un poc d'oli la final de la cocció. Pot servir-se amb un poc d'oli d'oliva verge en li plat.Pas 4: Si es vol més sòlida pot acompanyar-se d'ous durs tallats i de pa fregit o torrat. Una fórmula clàssica si es desitja ser flexible amb el vegetarià és afegir un poc de pernil...*SOPA DE PASTOIngredients:- farigola.- 4 gotes d’oli.- Pa.- all.- aigua.*CARGOLS:S’agafen i es posen a la paella. A rostir.Simbolitza la prosperitat, ja que no passaven gana i de la riquesa de la muntanya que tenia aquells cargols tan esplèndids.*CONILLS:El conill simbolitza amb el qui es caçat pel caçador, en aquest cas els personatges per l’Ànima que es dedica a caçar tot tipus de “conills”.Preparació: Es tosta al foc.
10. Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació.
ELEMENTS QUE CONFORMEN L’UNIVERS SIMBOLIC DE SOLITUD
“La Pujada”
“La devallada”
La pujada a l’ermita és un camí simbòlic, ja que des de el primer moment representa per a ella una cosa que ha marcat ja molt abans d’arribar a l’ermita es sentia malament, perquè no veuria a la seva família, i no va a gust ella a l’ermita, tot això no li agrada.
És un altre element simbòlic, perquè es quan la Mila decideix anar-se’n d’aquest infern i parla amb el Matias i li diu que se’n va, la conversa que tenen ells també simbolitza molt, ell intenta convencer-a, però ella esta decidida a anar-se’n.
La manera de mirar a la Mila tots els homes de la casa, cada un d’ells la mira amb una mirada diferent.
11.
12. Completa el quadre següent.
Cap.1) La fita dels............. i el Torrent de mala sang.
Els escalons dels moros.
Referència a l'udol del torrent de mala sang (El rei moro agafa noies).
Cap.2) Referències a les Llufes.
Cap.3) L'Orifany.
L'aigua del Bram.
Referències a les Llufes (encantades).
El Torrent de la mala sang.
Cap.4) La Sol dels Murons (cabell-San Ponç).
Cap.6) Rondalla Les Llufes.
Cap.12) Llegenda del Senyor Llisquens.
Cap.13)
Cap.14) Llegenda de la creu.
Cap.15)
Cap.16) Creença de que el pastor els hi havia donat totes les seves possesions.
dimecres, 31 d’octubre del 2007
DISCURS DE LA TERCERA FESTA MODERNISTA
1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
MODERNITES/SOCIETAT
poesia/prosa
art/boira
bogeria/sentit comú
art per art/art comerç
"pervindre"/present
somni/realitat
don Quixots/sanxo pances
simbolistes/realistes
cosmopolites/amor a la província (Catalunya, etc.)
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Simbolitzar la minoria que es capaç d'entendre la poesia, (la prosa és més asequible a tothom).
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Si perque al text s'esmenta la "Santa poesia" i la "Santa Lluita".
4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
Els que no són modernistes de la societat burgesa.
La seva actitud es de menys preu. Els compara, els modernistes als burgesos, amb un conjunt de "gran remat", diuen que són materialistes, que són decaiguts i mansos, no tenen sentit comú.
MODERNITES/SOCIETAT
poesia/prosa
art/boira
bogeria/sentit comú
art per art/art comerç
"pervindre"/present
somni/realitat
don Quixots/sanxo pances
simbolistes/realistes
cosmopolites/amor a la província (Catalunya, etc.)
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Simbolitzar la minoria que es capaç d'entendre la poesia, (la prosa és més asequible a tothom).
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Si perque al text s'esmenta la "Santa poesia" i la "Santa Lluita".
4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
Els que no són modernistes de la societat burgesa.
La seva actitud es de menys preu. Els compara, els modernistes als burgesos, amb un conjunt de "gran remat", diuen que són materialistes, que són decaiguts i mansos, no tenen sentit comú.
VIURE DEL PASSAT
1.) Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa el que critica es que la literatura dels catalans és massa localista, només es parla de Catalunya i busquen referents a l'edat mitjana. Ell vol una literatura com la d'abans, de tot el món.
2.)Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat? Que a de agafar el que es bo de les cultures passades i així aprofitar-ho per la nova cultura, el que no està bé de cultures passades no s'ha de fer comptes.
Brossa el que critica es que la literatura dels catalans és massa localista, només es parla de Catalunya i busquen referents a l'edat mitjana. Ell vol una literatura com la d'abans, de tot el món.
2.)Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat? Que a de agafar el que es bo de les cultures passades i així aprofitar-ho per la nova cultura, el que no està bé de cultures passades no s'ha de fer comptes.
3.) Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderat en la recuperació cultural de Catalunya? Per què? La classe popular (obrers, pagessos...) per que la burgesia (privilegiats) només tenen les preocupacions de guanyar diners, només tenen interessos materialistes.
4.) Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria? Les nacions del nord (Anglaterra, Alemanya,França).
5.) Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
1.Olvidar el passat i mirar el present i d'aquí al futur. Ens hem de modernitzar.
2.A époques noves, formes d'art noves. S'ha de tenir em compte lo bo de l'anterior peró sinó a res de bo s'ha de passar.
3.S'han de seguir els passos de les nacions del Nord.
4.Reanimar l'esperit regional de Catalunya deixant de banda a la burgesia i mirar a la massa anònima, les classes populars.
5.Desconfiar del Govern, no fer-li cas, anar pel nostre camí.
EL MODERNISME
Cap al 1880 va aparèixer a Catalunya actituds culturals caracteritzades per una voluntat clara de modernització. El nucli ideològic és la revista L' Avens(1881-1884),a partir d' aquí començarà una ciència, una literatura i un art "moderns".
Modernisme moviment del 1892, grups renovadors que actuen en el món de l' art, la literatura, la música, s'articulen en un mateix programa que promou iniciatives innovadores. Rusiñol i Ramon Casas, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe d'un moviment cultural català i s'infiltra en manifestacions artístiques: Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
Els modernistes proposen l' impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern".
El Modernisme hauria de representar:
1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avanguarda intel·lectual europea. Una voluntat decidida d'arraconar la Renaixença i de superar aquell absurd que feia que autors hi mantenguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.
2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.
3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir un a cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.
La primera etapa d'aquest moviment (1892-1900) és una etapa de formació i preparació, els modernistes buscaran el seu model lluny de l'univers i donarà a conèixer aquelles "formes noves" que han de ser les representatives de "l'epoca nova" que ells protagonitzen.
Els escriptors joves buscaven mestres i van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades. Hi havia el desig tàctic de demostrar que en la literatura catalana s'estava produint una europeïtzació efectiva.
La majoria dels models que proposen tenen un tret en comú, coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus terts d'identitat i plantejen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Modernistes propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood i faràn seu el lema " l'art per l' art ". Els modernistes troben el món que van torbar, en el seu moment, el prerafaelites. Aquest havien descobert que la burgesia havien industrialitzat l'art i integrat al seu engranatge comuniste. L'art va passar a un valor decoratiu, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses. També havien descobert que el treball que el treball industrial embruteix, i degrada l'home. Proposen de recuperar l'home individual, natural, conscient del seu passat; així podrà tornar a ser cratiu. Abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicarse plenament al treball artístic.
Actitud que expressa Russiñol en un dels seus discursos al 1894.
Els modernistes còmpartien le sintencions dels trenta-set poetes francesos que havien propugnat la superioritat de l'art. A partit d'aquell moment , els poetes reivindiquen una concepció nova de l'art i la literatura. S'imposa la recració d'un món intuït, imaginat; el simbolisme un nou postulat rebutja el positivisme y el pretès cientifisme naturalista.
Els simbolistes renuncien el món real. A la novel·la À rebours (1884) es parla de somnis d'al·lucinacions, de literatura, d'art, de pintura i de metafísica, i on no passa res.
Baudelaire descobreix noves sensacions o percepcions; Verlaine descobreix la musicalitat dels mots i la força evocadora; Rimbaud ruptura total amb el llenguatge; Mallarmé fa el procés fins al final: les analogies i els símbols s'organitzen, el poeta mostra la manera d'escaparse de la realitat.
Aquestes actituds i la bellesa esquisida i no contaminada es consideren decadents; d'aquí el mot decadentisme que es converteix en culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre la vida i l'art.
Aquesta actitud entusiasma els modernistes catalans, sobre tot els "esteticistes". Tot aixó és nou, modern.
El modernisme és una reacció com el passat, una reacció "espiritualista".
En el modernisme predomina l'heterogeneïtat. És destaca l'allunyament del naturalisme positivisme
Modernisme moviment del 1892, grups renovadors que actuen en el món de l' art, la literatura, la música, s'articulen en un mateix programa que promou iniciatives innovadores. Rusiñol i Ramon Casas, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe d'un moviment cultural català i s'infiltra en manifestacions artístiques: Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
Els modernistes proposen l' impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern".
El Modernisme hauria de representar:
1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avanguarda intel·lectual europea. Una voluntat decidida d'arraconar la Renaixença i de superar aquell absurd que feia que autors hi mantenguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.
2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.
3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir un a cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.
La primera etapa d'aquest moviment (1892-1900) és una etapa de formació i preparació, els modernistes buscaran el seu model lluny de l'univers i donarà a conèixer aquelles "formes noves" que han de ser les representatives de "l'epoca nova" que ells protagonitzen.
Els escriptors joves buscaven mestres i van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades. Hi havia el desig tàctic de demostrar que en la literatura catalana s'estava produint una europeïtzació efectiva.
La majoria dels models que proposen tenen un tret en comú, coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus terts d'identitat i plantejen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Modernistes propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood i faràn seu el lema " l'art per l' art ". Els modernistes troben el món que van torbar, en el seu moment, el prerafaelites. Aquest havien descobert que la burgesia havien industrialitzat l'art i integrat al seu engranatge comuniste. L'art va passar a un valor decoratiu, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses. També havien descobert que el treball que el treball industrial embruteix, i degrada l'home. Proposen de recuperar l'home individual, natural, conscient del seu passat; així podrà tornar a ser cratiu. Abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicarse plenament al treball artístic.
Actitud que expressa Russiñol en un dels seus discursos al 1894.
Els modernistes còmpartien le sintencions dels trenta-set poetes francesos que havien propugnat la superioritat de l'art. A partit d'aquell moment , els poetes reivindiquen una concepció nova de l'art i la literatura. S'imposa la recració d'un món intuït, imaginat; el simbolisme un nou postulat rebutja el positivisme y el pretès cientifisme naturalista.
Els simbolistes renuncien el món real. A la novel·la À rebours (1884) es parla de somnis d'al·lucinacions, de literatura, d'art, de pintura i de metafísica, i on no passa res.
Baudelaire descobreix noves sensacions o percepcions; Verlaine descobreix la musicalitat dels mots i la força evocadora; Rimbaud ruptura total amb el llenguatge; Mallarmé fa el procés fins al final: les analogies i els símbols s'organitzen, el poeta mostra la manera d'escaparse de la realitat.
Aquestes actituds i la bellesa esquisida i no contaminada es consideren decadents; d'aquí el mot decadentisme que es converteix en culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre la vida i l'art.
Aquesta actitud entusiasma els modernistes catalans, sobre tot els "esteticistes". Tot aixó és nou, modern.
El modernisme és una reacció com el passat, una reacció "espiritualista".
En el modernisme predomina l'heterogeneïtat. És destaca l'allunyament del naturalisme positivisme
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
