La censura franquista incidia a l'hora d'anul·lar intents de renovació de repertoris als teatres catalans. L'autarquia de la cultura franquista i el genocidi de la cultura catalana, limitaven molt la incorporació de noves tendències dramatúrques europees o nord-americanes, feian impossible la viabilitat pública d'un teatre català que hi estés en sintonia.
La censura dels espectacles teatrals arrivaba a classificar-los segons un sedàs que titllava de "greument perillós" els que no s'adeien amb la moral católica oficial. Normes per a la censura moral dels espectacles, no podien presentar cap contingut sexual. Es toleraven arguments amorosos correctament exposats i es podia al·ludir al vici.
Respecte a les traduccions la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictorial espanyol va fer normes que limitaven al teatre professional les representacion d'obres estrangeres en català. No es podia escenificar traduccions que no haguessin estat estat estrenades.
dimarts, 4 de març del 2008
dilluns, 3 de març del 2008
Una cultura sense llibertat
A la dècada dels cinquanta del segle XX, la consolidació de la dictadura franquista anà acompanyada de l'obertura d'unes primeres escletxes públiques per a la recuperació de la cultura catalana. La cultura catalana maldà per recuperar la presència i el prestigi. En l'àmbit teatral, després de vuit anys de prohibició de representar en llengua catalana, el règim franquista autoritza la representació d'obres catalanas l'any 1946.
Néstor Luján, denuncià, el 1959 el nivell deporable en què es trobava la seu de l'escena professional catalana. Luján i Oliver ometien una part del problema que no es podia verbalitzar-se en les pàgines de Destino: la incidència de la censura que s'acarnissava especialment contra el teatre català. L'espanyolització de l'escena catalana era el resultat dd'una cultura sense llibertat.
Néstor Luján, denuncià, el 1959 el nivell deporable en què es trobava la seu de l'escena professional catalana. Luján i Oliver ometien una part del problema que no es podia verbalitzar-se en les pàgines de Destino: la incidència de la censura que s'acarnissava especialment contra el teatre català. L'espanyolització de l'escena catalana era el resultat dd'una cultura sense llibertat.
Joan Oliver
JOAN OLIVER
Joan Oliver, autor nascut l'any 1899 que va publicar el seu primer llibre l'any 1928 però no es coneix com a poeta fins al 1934.
La seva obra consta d'una gran coherència: postura crítica contra el poder polític i el conformisme social, ironia propera al sarcasme, model de llengua planera i depurada i actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes. Oliver va decantar-se cap al realisme i el compromís.
Dels orígens burgesos al compromís.
Joan Oliver neix l'any 1899 d'una família burgesa industrial sabadellenca: l'avi patern fundador de la Caixa de Sabadell, el patern dirigent del Foment de Treball. Educat com a fill de casa bona, quart d'onze germans, estudià la carrera de dret, l'any 1919 forma el "grup de Sabadell" amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols, pseudónim de Joan Prat. Practiquen una literatura iconoclástia avantguardista, de caire cosmopolita. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, Oliver serà el director i usarà diversos pseudònims( Feliu Camp de la Sang, Florentí Carvallà...) i el 1925 funden les edicions La Mirada, que publicarà divuit volums i fulls solts.
Oliver col·labora en els publicacions de l'època: La Veu de Catalunya, La Publicitat, La publicitat, Revista de Catalunya o Mirador, es trasllada a Barcelona l'any 1926 i estrena una primera obra teatral, Una mena d'orgull. Al 1928 publica el primer llibre, Una tragèdia a Lil·liput, al 1934 es dóna a conèixer com a poeta, amb el psudònim de Pere Quart. La primera gran sotragada de Joan Oliver, es dona amb la guerra civil, es compromet amb el bàndol republicà: president de l'Agrupació d'escriptors Catalans, cap publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Oda a Barcelona representa un tomb en la seva obra poètica en adoptar el vers lliure.
L'exili i el retorn.
A Santiago de Xile, col·laborador de Catalunya, i de Germanor a Xile, esdevindrà director d'aquesta última. De retorn a Catalunya l'any 1948, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona; tres anys més tard rebrà, per la traducció catalan d'El misantrop de Molière, el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París. En aquesta època apareix la seva obra més emblemàtica, Vacances pagades (1960), que entronca amb "realisme històric", què es valora el compromís dels autors amb la realitat històrica i social del país.
Del reconeixement a la marginació.
Joan Oliver, figura clau en el panorama poètic català i un exemple permanent d'inconformisme. Detingut i multat en diverses ocasions, rebrà el premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1970 i s'abocarà a una poesia cada vegada més corrosiva i escèptica. Crític, després de la mort del general Franco, amb la democràcia espanyola, independentista i , antic "anarquista en potència". Mor l'any 1986 a Barcelona i enterrat a Sabadell. En termes generals, l'obra de Joan Oliver està marcada per l'actitud crítica, la ironia sovint punyent, i també la versatilitat lingüística.
Joan Oliver, autor nascut l'any 1899 que va publicar el seu primer llibre l'any 1928 però no es coneix com a poeta fins al 1934.
La seva obra consta d'una gran coherència: postura crítica contra el poder polític i el conformisme social, ironia propera al sarcasme, model de llengua planera i depurada i actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes. Oliver va decantar-se cap al realisme i el compromís.
Dels orígens burgesos al compromís.
Joan Oliver neix l'any 1899 d'una família burgesa industrial sabadellenca: l'avi patern fundador de la Caixa de Sabadell, el patern dirigent del Foment de Treball. Educat com a fill de casa bona, quart d'onze germans, estudià la carrera de dret, l'any 1919 forma el "grup de Sabadell" amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols, pseudónim de Joan Prat. Practiquen una literatura iconoclástia avantguardista, de caire cosmopolita. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, Oliver serà el director i usarà diversos pseudònims( Feliu Camp de la Sang, Florentí Carvallà...) i el 1925 funden les edicions La Mirada, que publicarà divuit volums i fulls solts.
Oliver col·labora en els publicacions de l'època: La Veu de Catalunya, La Publicitat, La publicitat, Revista de Catalunya o Mirador, es trasllada a Barcelona l'any 1926 i estrena una primera obra teatral, Una mena d'orgull. Al 1928 publica el primer llibre, Una tragèdia a Lil·liput, al 1934 es dóna a conèixer com a poeta, amb el psudònim de Pere Quart. La primera gran sotragada de Joan Oliver, es dona amb la guerra civil, es compromet amb el bàndol republicà: president de l'Agrupació d'escriptors Catalans, cap publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Oda a Barcelona representa un tomb en la seva obra poètica en adoptar el vers lliure.
L'exili i el retorn.
A Santiago de Xile, col·laborador de Catalunya, i de Germanor a Xile, esdevindrà director d'aquesta última. De retorn a Catalunya l'any 1948, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona; tres anys més tard rebrà, per la traducció catalan d'El misantrop de Molière, el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París. En aquesta època apareix la seva obra més emblemàtica, Vacances pagades (1960), que entronca amb "realisme històric", què es valora el compromís dels autors amb la realitat històrica i social del país.
Del reconeixement a la marginació.
Joan Oliver, figura clau en el panorama poètic català i un exemple permanent d'inconformisme. Detingut i multat en diverses ocasions, rebrà el premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1970 i s'abocarà a una poesia cada vegada més corrosiva i escèptica. Crític, després de la mort del general Franco, amb la democràcia espanyola, independentista i , antic "anarquista en potència". Mor l'any 1986 a Barcelona i enterrat a Sabadell. En termes generals, l'obra de Joan Oliver està marcada per l'actitud crítica, la ironia sovint punyent, i també la versatilitat lingüística.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
