EL MODERNISME

Cap al 1880 va aparèixer a Catalunya actituds culturals caracteritzades per una voluntat clara de modernització. El nucli ideològic és la revista L' Avens(1881-1884),a partir d' aquí començarà una ciència, una literatura i un art "moderns".
Modernisme moviment del 1892, grups renovadors que actuen en el món de l' art, la literatura, la música, s'articulen en un mateix programa que promou iniciatives innovadores. Rusiñol i Ramon Casas, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe d'un moviment cultural català i s'infiltra en manifestacions artístiques: Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.

Els modernistes proposen l' impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern".
El Modernisme hauria de representar:
1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avanguarda intel·lectual europea. Una voluntat decidida d'arraconar la Renaixença i de superar aquell absurd que feia que autors hi mantenguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.
2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.
3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir un a cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.
La primera etapa d'aquest moviment (1892-1900) és una etapa de formació i preparació, els modernistes buscaran el seu model lluny de l'univers i donarà a conèixer aquelles "formes noves" que han de ser les representatives de "l'epoca nova" que ells protagonitzen.
Els escriptors joves buscaven mestres i van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades. Hi havia el desig tàctic de demostrar que en la literatura catalana s'estava produint una europeïtzació efectiva.
La majoria dels models que proposen tenen un tret en comú, coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus terts d'identitat i plantejen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Modernistes propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood i faràn seu el lema " l'art per l' art ". Els modernistes troben el món que van torbar, en el seu moment, el prerafaelites. Aquest havien descobert que la burgesia havien industrialitzat l'art i integrat al seu engranatge comuniste. L'art va passar a un valor decoratiu, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses. També havien descobert que el treball que el treball industrial embruteix, i degrada l'home. Proposen de recuperar l'home individual, natural, conscient del seu passat; així podrà tornar a ser cratiu. Abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicarse plenament al treball artístic.
Actitud que expressa Russiñol en un dels seus discursos al 1894.
Els modernistes còmpartien le sintencions dels trenta-set poetes francesos que havien propugnat la superioritat de l'art. A partit d'aquell moment , els poetes reivindiquen una concepció nova de l'art i la literatura. S'imposa la recració d'un món intuït, imaginat; el simbolisme un nou postulat rebutja el positivisme y el pretès cientifisme naturalista.
Els simbolistes renuncien el món real. A la novel·la À rebours (1884) es parla de somnis d'al·lucinacions, de literatura, d'art, de pintura i de metafísica, i on no passa res.
Baudelaire descobreix noves sensacions o percepcions; Verlaine descobreix la musicalitat dels mots i la força evocadora; Rimbaud ruptura total amb el llenguatge; Mallarmé fa el procés fins al final: les analogies i els símbols s'organitzen, el poeta mostra la manera d'escaparse de la realitat.
Aquestes actituds i la bellesa esquisida i no contaminada es consideren decadents; d'aquí el mot decadentisme que es converteix en culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre la vida i l'art.
Aquesta actitud entusiasma els modernistes catalans, sobre tot els "esteticistes". Tot aixó és nou, modern.
El modernisme és una reacció com el passat, una reacció "espiritualista".
En el modernisme predomina l'heterogeneïtat. És destaca l'allunyament del naturalisme positivisme